POESIA VISUAL: L’OBJECTE
Un objecte donat, no escollit. Que és a la vegada impersonal, neutre.
Com ho faries per a què un imperdible pugui correspondre’s amb la teva identitat o amb el teu caràcter?
Aquest exercici va quedar a mitges pel tancament de les escoles a causa del covid-19. Així que els i les alumnes van fotografiar i enviar el que havien creat.
Durant les sessions a l’institut Brugulat es va abordar el treball amb l’objecte des de la poesia visual. L’èmfasi es va posar en
El material que va sorgir del treball amb l’objecte va ser contextualitzat en la creació de les siluetes i en relació amb l’escriptura automàtica, per tal de crear capes de significats dins d’una mateixa idea/peça artística.
mostrar sense necessitat de dir-ho tot, és a dir, suggerir.
Els exercicis entorn l’objecte van ser essencialment un pretext per originar espais comuns (tots atribuïm un caràcter similar a l’objecte pel seu ús i context cultural) i començar a conèixer l’univers creatiu de cadascú (cada objecte emana unes referències i experiències úniques per a cada persona).El material que va sorgir del treball amb l’objecte va ser contextualitzat en la creació de les siluetes i en relació amb l’escriptura automàtica, per tal de crear capes de significats dins d’una mateixa idea/peça artística.
#insbrugulat #1rbat #autorretrat
︎ SILUETES: el cos subversiu i l’escriptura automàtica