EL COS INTRÚS
Ja ho deia juvenal...
Tothom coneix la famosa frase “mens sana in corpore sano” (provinent de les sàtires de Juvenal, poeta romà) però quan es tracta del sistema educatiu a Catalunya, sembla ser que aquesta idea no ha acabat de cuallar del tot. A més de les hores d’educació física, els nois i noies d’educació secundària obligatòria, no tenen altres pautes o exercicis que els ensenyin a cuidar el cos més enllà de les mesures higièniques d’una escola; com poden ser cambiar-se la samarreta després d’educació física o rentar-se les mans després d’anar al wc.
Part de l’aprenentatge
Generalment en el currículum escolar s’enfoca l’aprenentatge únicament en les aptituds intel·lectuals de l’alumne, que molt sovint deixen de banda l’educació emocional, física, interpersonal i intrapersonal.
Partint d’aquest context no és estrany que, quan s’els fa aixecar de la cadira, sortir de la classe, de l’institut, anar a un pavelló - un espai ampli, obert, sense (tants) límits-, i s’els parla de la creació des de l’escolta del cos; per als i les adolescents això suposa un esforç. Es queixen i apareix un primer moment de rebuig, un canvi en l’aprenentatge. Ara el cos també forma part de les tasques intel·lectuals. L’objectiu és conèixer des de l’experimentació i el joc. Des d’una presència activa i disponible.
Ja ho deia juvenal...
Tothom coneix la famosa frase “mens sana in corpore sano” (provinent de les sàtires de Juvenal, poeta romà) però quan es tracta del sistema educatiu a Catalunya, sembla ser que aquesta idea no ha acabat de cuallar del tot. A més de les hores d’educació física, els nois i noies d’educació secundària obligatòria, no tenen altres pautes o exercicis que els ensenyin a cuidar el cos més enllà de les mesures higièniques d’una escola; com poden ser cambiar-se la samarreta després d’educació física o rentar-se les mans després d’anar al wc.
Part de l’aprenentatge
Generalment en el currículum escolar s’enfoca l’aprenentatge únicament en les aptituds intel·lectuals de l’alumne, que molt sovint deixen de banda l’educació emocional, física, interpersonal i intrapersonal.
Partint d’aquest context no és estrany que, quan s’els fa aixecar de la cadira, sortir de la classe, de l’institut, anar a un pavelló - un espai ampli, obert, sense (tants) límits-, i s’els parla de la creació des de l’escolta del cos; per als i les adolescents això suposa un esforç. Es queixen i apareix un primer moment de rebuig, un canvi en l’aprenentatge. Ara el cos també forma part de les tasques intel·lectuals. L’objectiu és conèixer des de l’experimentació i el joc. Des d’una presència activa i disponible.
Untitled from the SILUETA SERIES (1973-77), de l’artista Ana Mendieta. Col·lecció del Museum of Contemporary Art Chicago. Donació de Howard i Donna Stone, 2002. Photo: Nathan Keay
BODY ART
Molts artistes utilitzen el cos com a punt de partida per a les seves creacions. Ja siguin pintors/res, escultors/res, fotògrafs, escriptors/res, músics, etc. Abans de la idea i de la materialització d’allò que volen explicar, hi ha el coneixement del cos.
Un espai en el qual experimentem, sentim, entenem, creixem. Per això, en un procés artístic pot ser especialment important donar espai a les sensacions, establir vincles amb els sentits, amb la memòria, amb les reflexions que arriben després d’haver viscut en la pròpia pell una experiència. És des d’aquesta concepció global de la persona, quan trobem en cadascú una identitat genuïna.
EL COS, FONT DE CONEIXEMENT
Durant la primera part de la sessió fem dinàmiques de grup i de consciència corporal, que parteixen de tècniques de dansa contemporània i respiració conscient. Amb l’objectiu que els i les alumnes puguin sentir el seu cos des d’un lloc diferent a l’habitual i el tinguin present durant la creació i també en les reflexions i debats que es generen durant les sessions.