El tercer bloc d’intervenció a l’aula de l’INS Sobrequés consistia en la creació col·lectiva d’una sèrie fotogràfica.
Es van comprar 6 càmeres analògiques d’un sol ús a repartir entre els alumnes, de tal manera que havien de compartir-la; disposaven de 5-7 fotografies per cadascú.
Cada persona es va posicionar i escollir els motius d’interès que consideraven oportú de mostrar, expressar i assajar mitjançant l’experiència fotogràfica.
El fet de no poder veure immediatament la imatge, així com imaginar-se quin resultat en sortiria, volia ser una estratègia artística divertida, lliure i experimental de cara l’alumnat.

A causa de la interrupció provocada per la Covid-19, aquestes fotografies mai han pogut ser vistes pels autors. Tot just el dia abans que es decretés l’Estat d’Alarma vaig poder recuperar-les, processar-les i escanejar-les.
Ara, amb la impossibilitat de poder contactar directament amb gran part de l’alumnat, m’he pres la llicència de fer una composició lliure que funcioni com a mostra dels interessos, preocupacions i sensibilitats que es desperten de les fotografies que he pogut veure; sense saber a qui correspon cada imatge.

La nit i la reixa

La reflexió que segueix en aquest apartat només és una impressió personal sobre el que he pogut observar al llarg del visionament dels 6 carrets.
En tots ells, corresponents a 24 persones, s’hi mostren diferents situacions i motius pertinents a la seva quotidianitat; on gran part d’aquests succeeixen dins dos ambients clarament diferenciats: la nit i l’Institut.

Les imatges preses en la nocturnitat corresponen a una activitat íntima: escoltar o tocar música, els animals de companyia, la seva habitació i objectes personals, persones pròximes; una expressió de la personalitat quasi tangible.
D’altra banda, és destacable la mostra de l’altre territori: l’Institut, de dia.
No és el què -l’espai en si mateix- on radica la rellevància, sinó el com és representat: un sistema de barrots que els separen de l’exterior. La finestra, a la manera d’una frontera, deixa passar la llum o els priva d’ella; és constant al llarg de totes les fotografies sobre l’Institut, on deixen entreveure fora. Pràcticament no hi surt cap altre espai o motiu dins d’aquest escenari, tret dels llibres d’estudi que en són attrezzo endèmic.

#inssobrequés #4teso #fotografia #eljo

︎ NARRATIVA VISUAL
︎ SISTEMA EDUCATIU
︎ QUOTIDIANITAT
︎ EL SILENCI